Retorn de les vacances

Estimats meus, ja és hora de tornar a posar això en marxa. Ja han passat els mesos d'estiu, quan he fet més feina que mai en acabar coses pendents i no em podia dedicar a penjar coses. Ara el màster de patrimoni s'ha acabat, a la fi. Només em falta defensar el treball dut a terme i res pus.
És per això que aquesta vegada m'hauré de posar les piles amb la catedral. Per començar hi ha una gran quantitat de canvis i coses noves que comentar. Cada una d'aquestes coses tindrà un post personalitzat, però perquè estigueu "al tanto" de tot allò que publicaré, puc dir algunes novetats.

Primer de tot les II jornades històriques de la Seu ja estan a punt de començar. El que són les coses, jo tinc la meva lectura de màster el mateix dia de les jornades, així que mala cosa. He promès de totes formes a na Pilar Sastre, una de les ponents, que aniria a escoltar-la l'horabaixa del dia 19. No sé què presenta, ja que ella fa el doctorat de Sant Domingo de Palma... Estic intrigat.

La segona cosa és un nou servei al visitant de la catedral. aquest servei té a veure amb l'acompanyament de les visites amb suports que provenen de les noves tecnologies, algunes de les quals ja les vaig avançar en aquest blog. No sé si és o no coincidència, però en un parell de mesos s'implantarà a la Seu un sistema de suport tecnològic similar al que ja vaig proposar del Museu Tintín. M'agradaria saber si algun canonge, gerent o assessor de la Seu em llegeix. Sigui el que sigui m'agrada la idea de creure que les coses que proposo serveixen d'alguna cosa. També és cert que els assessors de la Seu hauran pensat trenta cinc propostes similars a la meva en un moment anterior al meu post. No voldria apropiar-me d'idees d'altra gent, faltaria més.

La tercera cosa és el recent encàrrec de crear un memorial de sants i beats per una capella de la Seu. Encara no sé de què va la cosa perquè només ho he llegit als diaris, però ja ho miraré.

Com veieu, la cosa està calenta a la Seu. Hi ha un intent de modernització per part del capítol, cosa bona. Hi ha jornades, wikipèdies, restauracions de cadirats, del claustre, de l'interior del cloquer i moltes altres coses. Això serà un inici de curs mogudet. Sempre que pugui, tot això ho comentaré al blog.

De regal, una foto de la predel·la del retaule major. La resta d'imatges recordo que algú me les havia de passar... fa un any.

Un deute pendent

Des de que vaig obrir el blog no he fet massa propaganda de la seva existència, manco penjar-ho al facebook i animar a alguns amics que hi fessin un cop d'ull. Només vaig fer una petita acció que va multiplicar les visites. Vaig presentar-me per mail a un tal Fabián.

Els que teniu interès per la història de Mallorca o el seu patrimoni l'heu de conèixer; els que no, vos contaré qui o què és en Fabián.Aquest senyor és el que té la millor pàgina web sobre patrimoni de Mallorca, sens dubte!Des de la meva trinxera catedralícia voldria donar-li les gràcies, un personatge que no conec personalment però que m'ha ajudat a posar en circulació la meva divulgació en xarxa. Son moltíssims els visitants de la seva web. Té tantes i tantes entrades sobre temes tan diversos, que qualsevol creuria que no pot saber molt de tantes i tantes coses. Però resulta que els seus coneixements sobre els temes son d'altíssim nivell. Es troba ben documentat, al manco en els temes que jo conec per la meva professió i dedicació. Els qui em coneixen, saben la dificultat que em suposa elogiar a algú que no és del gremi (no sé ni en què treballa) pel fet de que la nostra feina resulta sempre víctima de l'intrusisme. És cert que no has de ser un professional per divulgar el teu entreteniment per xarxa, però amb el temps i amb tanta porqueria penjada a Internet, he arribat a creure que els historiadors de l'art hem de dedicar al manco un poc de la nostra jornada (quan la tingui) a divulgar en to col·loquial tot allò que hem investigat amb esforç i professionalitat. Segurament n'hi ha d'altres webs que es dediquen amb bon nivell, com fabian.balearweb.net/, a divulgar temes del patrimoni de Mallorca, però jo no els conec o al manco no els dec el favor de promocionar-me.

Gràcies Fabian de "Alta Mar", siguis qui siguis.

fabian.balearweb.net/

Jaume II i la Catedral de Mallorca. El llibre.

Crec que ja es troba disponible en algun punt de venda el volum de les I Jornades de la Seu , que es varen dur a terme l'any passat, amb el fil conductor de Jaume II.
Aquestes jornades varen ser organitzades des de l'Arxiu Capitular de la Seu, amb la supervisió de Pere Fullana i Mercè Gambús. He de reconèixer que va ser un encontre amb bon nivell expositiu, on es varen treure algunes coses noves i que va tenir gran èxit de participació. L'aforament va estar ple des del primer dia, tal vegada amb ajuda dels crèdits de formació del professorat, que va fer que alguns personatges no desitjats juguessin a maquinetes mentre duraven les ponències, per no avorrir-se. No es varen donar compte que s'estaven exposant fets importants de la història de la Seu.
Ja a partir del primer capítol del llibre l'exposició de Josep Amengual i Batle intenta remoure consciències respecte a les obres de la Seu al segle XIII, anteriors al primer Llibre de Fàbrica i Sagristia.  Francisca Torres documenta les obres de la capçalera de la Seu, una excavació que es va fer a la Sagristia Major de la Seu i que no he pogut seguir. És fantàstic que així es publiquin els resultats de la  poca arqueologia que ha gaudit la Seu. Interessants els grafits que s'han trobat, entre els que voldria destacar una galera i un esbós d'un arc pintat amb almangra.
Jaume Sastre continua la seva tasca de recerca a l'Arxiu Capitular, destacant el corpus documental de l'Arxiu que fa referència a Jaume II. Tres-cents vint documents, ni més ni manco.
En Xisco Molina presenta un comentari sobre un dels primers rectors de Santa Eulàlia de l'Arxiu Capitular, un destacat document de l'Arxiu.
Gabriel Seguí continua amb els seus estudis sobre la litúrgia, en aquest cas sobre l'ordenament de la Capella Reial de l'Almudaina segons el llibre de les Lleis Palatines de Jaume III. És un article interessant en el context del Castell Reial.
La part econòmica i el món dels mercants  s'ha posat en relació amb la Seu per part d'Antoni Ortega, una de les persones que és capaç de fer d'aquest tema un moment de gaudi absolut. Parlar d'economia sense ningú es despisti és cosa difícil!
Jaume Boada va parlar del complicat món de la numismàtica, Xavier Carbonell sobre el retaule Major de la Seu i la musicologia, Mercè Gambús sobre les reformes de Gaudí... Antònia Vicens, Bernat Juan, jo mateix, Elvira González, Pere Fullana sobre la tomba de Jaume II (a qui he de donar les gràcies per citar-me)...  Crec que no hi faltava ningú dels que anem assíduament a la Seu, que ens té enganxats com si fos nicotina pura!
Pels estudiosos és un volum imprescindible per mantenir-se al dia. Pels aficionats crec que val la pena fer-hi un cop d'ull, així que anau alerta, que no sé si es farà una segona tirada.

Maçons a la Seu de Mallorca

La lectura de murs exteriors és una de les tasques que es poden fer passejant els diumenges amb un gelat de Can Miquel a les mans, sempre i quan estiguis pendent de que no regalimi pels dits. Pareix mentida que no conegués un dels grafits més clars i més grans de la façana sud de la Seu! Tanta pedra i no veig els dibuixos a sobre. Enlloc d'una bolla de gelat sobre neula hauré de demanar una terrina, i així podré mirar d'una forma més atenta les coses.
El dibuix en qüestió és un conjunt de dos arbres, fets amb almangra, que pel seu disseny semblen ben antics sinó medievals.

 La fotografia, com sempre, és de na Mercè, la meva parella, que m'aguanta i que sempre té un i-phone amb càmera a sobre.
Tot d'una que vàrem mostrar el grafit a algú em varen demanar el seu significat.
- Això ha de significar alguna cosa! em digueren, com si tots els grafits del món tinguessin un significat ocult.
No ho crec, encara que tot pot ser, no ho crec. Això pot ser algú que s'avorria, un manobre de la Seu amb poques feines, o un fan prehistòric de l'escut de Gondor, del Senyor dels Anells.
El cas és que les senyals d'enterrament no eren així, o sigui que ho deixarem com un detall interessant, a l'espera que algú que en sàpiga més ens digui alguna cosa (Elviras González, Eduardos Carreros, Margalides...).
Sobre el significat de les coses petites tinc una anècdota graciosa. Recordo amb molt de gust la primera vegada que em varen convidar a fer una conferència. El públic va ser agraït, no em puc queixar, i fins i tot algú em va recomanar que, per entendre el significat dels merletons escalats que es troben a sobre de la Llonja de Palma, a nivell de les finestres de la coberta, em mirés la bibliografia referent als maçons.
- Això és un signe maçó, segur!
-M'ho miraré per la pròxima vegada senyor, gràcies per la ressenya.

Els merlets dels Maçons a la Llonja

És curiós aquest afany per donar significat a totes les coses que no significaren res o casi res. Recordo una conversació amb un professor universitari estimat, quan estudiava el cadirat de Sant Francesc de Palma.
- Són bitxos, Toni. No cerquis el significat dels monstres que decoren el cadirat, perquè només són bitxos! Dedica't a cercar la iconografia dels altres medallons!

Quanta raó tenia aquest professor estimat!

Aprofito per dir, que aquest grafit es troba al costat d'un altra inscripció a la façana, també feta d'almangra, i escrita per ordre del mostassaf de la ciutat. Aquesta sí tenia significat! Era un avís de multa econòmica per tot aquell qui tiràs fems al costat de la Seu de Mallorca.

"q' sutzuras hic farà/ X sols de bans parrà"

Quanta gent sabia llegir en aquell temps? Hi devia haver al costat seu un ninotet explicatiu?
El ban ja casi ni es veu. Només es destaca a sobre la pedra els dies de pluja, quan contrasta més per la humitat de l'ambient.
Crec molt interessant agafar un restaurador amb bon pols i repassar amb almangra aquest avís medieval del poder civil. No seria crear un fals històric, sinó recuperar un fet immaterial a partir de la seva única resta material. És possible que estigui proposant un fet que va en contra de tota convenció de conservació i restauració del patrimoni cultural, però pitjors coses s'han plantejat sobre el patrimoni medieval mallorquí.

Sense aquesta llegenda, la gent continuarà llançant papers al terra, i això no m'agrada!

La Seu present a l'encontre mundial d'experts en catedrals del IMM LLeida

Les entrades del blog s'han ressentit, però era necessari acabar d'un cop la comunicació que havia de presentar a l'International Medieval Meeting de Lleida, un congrés dut a terme aquests darrers dies. Allà, em convertia en l´únic representant de Mallorca, dispost a parlar de la nostra Seu en una de les reunions més importants d'Europa sobre litúrgia i catedrals a l'època medieval. 

Confeccionar una llista dels noms il·lustres que es varen presentar a la torrefacta Lleida és perillós, perquè sempre em deixaré a algú i aquest algú es pot sentir menyspreat (això si llegeix el meu blog que és cosa poc provable). Però he de dir que estaven representades algunes de les universitats més potents del món,  d'aquestes que sonen de tant en tant a les pel·lícules.  I de les espanyoles, ja vos podeu imaginar: hi eren presents alguns dels noms més importants en el camp de la musicologia i de l'estudi artístic. 

Pel que fa a la Seu, va sortir ni més ni menys que a tres comunicacions. Això és un fet important, tenint en compte el número de catedrals medievals a nivell mundial!

Per una banda, Francesc Massip va revisar el Davallament de la Seu, aportant els detalls més petits de la documentació disponible. L'estudi va anar sobre aquesta obra teatral de la para-litúrgia medieval i la seva prohibició per part del bisbe, l'any 1691. Això va obligar a revisar i adaptar el seu contingut,  per tal que aconseguís altre cop el permís per representar-se. 

La segona vegada que va sortir la Seu va ser a la intervenció de Justin Kroesen, de la universitat de Groningen. Com a estudiós de les tipologies i significats dels retaules medievals, va incidir en la tipologia específica dels retaules-tabernacles de Manresa, Barcelona i Mallorca. Quan va haver acabat el debat posterior, vaig aprofitar per fer-li conèixer la nostra proposta de canvi cronològic del retaule major de la Seu. 

Apart de les referències que Eduardo Carrero va fer sobre les consuetes de la Seu de Mallorca, emmarcades dins el seu projecte d'investigació, la meva comunicació va ser l'única que va a tornar a parlar, aquesta vegada íntegrament,  de la Seu. 

Jo, per la meva part, vaig parlar de les fonts del segle XIX per entendre la realitat del presbiteri medieval de Mallorca i la seva evolució dins la reforma de Gaudí. Seguint la meva política de fets consumats, ja en parlarem quan les actes del congrés estiguin publicades. Només dir-vos, que va ser un plaer parlar de la nostra Seu dins el congrés de Lleida, per segona vegada.

Conservació preventiva a la Seu de Mallorca, Gaudí i les seves llums

Fa uns dies va sortir al diari que s'acomplien cent anys  de la inauguració de la il·luminació elèctrica de Gaudí a la Seu. El 6 de juny de 1912, per ser exactes. 

Avui en dia, gràcies a un poc de seny i al que podem anomenar conservació preventiva, quan es restaura una obra d'art sempre es presenta una memòria de la intervenció, amb un darrer punt que marca les actuacions que s'han de dur a terme per conservar la peça en les millors condicions possibles. Normalment es poden resumir en actuacions senzilles, com passar un pinzell o un aspirador de conservació per llevar la pols acumulada (l'aspirador de conservació té molta menys potència que un aspirador normal;  les coses que un aprèn en unes pràctiques no remunerades!). 

Avui en dia, la redacció d'unes directrius de conservació no és fa només en el camp de l'art. També s'entrega amb els projectes arquitectònic, marcant la periodicitat de les revisions que s'han de fer als diversos materials. El major problema que hi ha als concursos públics d'arquitectura és que normalment, en favor de l'espectacularitat de l'obra arquitectònica, no es té en compte aquest apartat de conservació, i s'aproven projectes arquitectònics caríssims de mantenir i que acaben hipotecant al propietari (tots nosaltres). 

Però clar, aquesta preocupació per la conservació d'una obra, és cosa de fa pocs anys, i en temps de Gaudí, i molt manco amb una instal·lació elèctrica de principis de segle XX, no es va tenir en compte el futur de la instal·lació.

Les bombetes actuals de la intervenció de Gaudí, s'assemblen encara a les originals? Em costa de creure que encara es fabriqui un model tecnològic de 1912...

Aquestes bombetes grogues de la Seu recorden un poc a les llums dels carrers de Palma, ara fa uns anys, en època de Nadal, amb un efecte es pot descriure com a "retro". La il·luminació elèctrica de la Seu lluita amb la seva proposta de principis de segle XX amb les modernes il·luminacions dels altres edificis històrics (basta veure l'interior de Santa Eulàlia, que és fantàstic). Però alerta: cada una de les dues propostes m'assembla vàlida.

Si les bombetes són del model original s'ha de reconèixer la tasca de la Seu per mantenir la seva estètica. És un esforç considerable. El major problema és que ara per ara, la fabricació de bombetes incandescents acabarà prohibida aquest mateix any a la UE, pel que serà necessari anar-les a comprar a una altra banda. Això, o renovar-se. 

M'heu d'entendre. No hem de ser més papistes que el papa. Si el model ja no és l'original i resulta complicadíssim trobar bombetes amb la mateixa coloració i temperatura,  ens passam a bombetes de baix consum i s'ha acabat la història. En certa manera Gaudí sempre va estar al capdavant de la innovació. Si el que s'ha d'intentar és mantenir l'essència de la seva intervenció amb la coloració, potència i temperatura de les bombetes originals, crec  que a la llarga l'assumpte es complicarà. Mirau què difícil és trobar en tot Espanya un restaurador de vitralls que pugui reproduir els colors originals. Quan complicat seria trobar un restaurador "electricista" que ens faci bombetes incandescents de forma artesanal. 

Per coses com aquestes és necessari seguir les pautes de la conservació preventiva, tant en les restauracions com en la recepció d'obres contemporànies. Si es tenen en compte aquests assumptes de menor importància pressupostària, el futur pot ser molt més econòmic. El tan senzill com passar una petitíssima part del pressupost d'intervenció  en prevenir-ne d'altres.  Coses com tirar la pols d'una obra que es restaura a sobre d'una peça recentment intervinguda s'hauria d'evitar, seguint un pla d'intervencions coordinat per tècnics. 

II JORNADES D’ESTUDIS HISTÒRICS DE LA SEU DE MALLORCA

Arriben els dies 18 i 19 de setembre les II Jornades de la Seu, organitzades per l'Arxiu Capitular un any després de l'exitosa quantitat de gent que va assistir a la primera convocatòria. En aquest cas però, el títol ens duu al segle XIX: El Bisbe Bernat Nadal i la Catedral de Mallorca en el bicentenari de la Constitució de 1812. 
Les taules on es poden fer les propostes de les comunicacions són les següents:

• El bisbe Bernat Nadal: pastoral, pedagogia, pensament i política

• Els diputats de les Illes Balears a les Corts de Cadis

• El temps artístic de les Corts de Cadis: producció i recepció de les arts a la

Catedral

• La Catedral com a centre de producció i de difusió cultural i religiosa: la

literatura i la música al voltant de 1812

Crec que ha estat una gran idea la d'obrir una taula als temes artístics i una altra a la literatura, i no centrar-se del tot amb la Pepa. 

Les propostes s'han de fer arribar a la comissió científica (la convocatòria no diu qui són els seus membres), al correu acm@catedraldemallorca.org o al telèfon 902022445 (és la primera vegada que veig un 902 per inscriure's a un congrés!).

Recordau tots, que les comunicacions són de 25 o 30 minuts, si es segueix amb la dinàmica de l'any passat.  

Esper que siguin unes jornades tan profitoses com les de l'any passat i que les cadires d'aquest any siguin millors Hi ha uns coixins a Ikea molt a bon preu!